divendres, 22 de setembre de 2017

Ménage à trois, 7a (190 mts). Carbonera

Farà un any vàrem començar aquest projecte que Víctor tenia al cap. Després d'obrir els primers dos llargs, se'ns va tirar a sobre la tardor, i fins aquest estiu no l'hem enllestit. Línia prou directa, atlètica, poc equipada i amb trams que requereixen tant de tècnica com de pila.

El primer llarg és comú a la terra lliure, on caldrà anar per terreny fàcil fins l'arbre de la R1. El L2 surt cap a l'esquerra a buscar un flanqueig protegit per un bolt. D'aquí directe amunt, amb un pas de bloc dur (6c) i llarg, difícil pels petits. El L3 torna a sortir cap a l'esquerra. La part dura seran uns 20 mts, amb 4 bolts i on s'ha de posar algun flotant que quedarà bé. De bolt a bolt tocarà tenir fe i escalar. Per arribar a la role, un tram net, no massa difícil, empudegat per algun arbre (que també ens ajuda). El L4 és evident, amb una arrencada encara més dura, on la cosa arriba al seu clímax per sortir del 4at bolt. Durant aquest llarg haurem de fer de tot, fissura, off-width, descansar com puguem, i per si els primers metres no t'han trinxat prou, queda la sortida de l'àmplia fissura, tirant enrere, protegida amb un bolt. Llarg dur que es va obrir l'Ari en una sessió interminable de 6 hores i que malgrat que li vam oferir ajuda amb la corda fixa dels ràpels, la va declinar, indignada per la oferta.

El grau pot ser orientatiu, però han estat encadenats pel Víctor. Bona via, sobre tot per a aquells als que tant els hi agrada escalar sense expansions. Aquesta és la vostra. Això sí, porteu el 6b ben apamat. Apa, a gaudir que són 2 dies.

Material: àliens, tòtems (els 7), Cams #0.75, #1, #2, #3, #4


Ressenya Cal Gall

Peu de via (Terra Lliure)

Primer llarg de la Terra Lliure i a sobre es veu els darrer llarg de la Ménage

Còmoda R1

Inici L2

Sortint de la R1

Víctor al pas del L2

L3

L3. Arribada a la R3. Aprofitant qualsevol forat per descansar

Víc i els ninots del Salla

Ari obrint el L4

Vïctor fent el borinot i netejant

Darrer pas del L4

Fotocim


Lo Xist  (Recreació basada en una història real)



En relació a aquesta estació, tant de moda avui en dia, hi ha una història ben curiosa. Resulta que l'estació no entrava en els plans de futur de Renfe, i fa uns anys es va intentar la seva demolició. El poble de Sant Llorenç es va mobilitzar i va aturar les màquines. Però, ben conscients de que les coses no acabarien tan fàcilment, i preveient que en el moment en que la pressió veïnal minvés les màquines tornarien a la feina, l'alcalde pedani del moment va fer una trucada a Renfe, aconseguint fins i tot parlar amb el responsable del contenciós. Li va intentar explicar la importància de l'estació per al poble, però ja se sap, què els hi expliques a ells ?. Després d'una llarga conversa, amb el responsable dient que no es podia fer res per evitar l'enrunament de l'estació, i quan els telèfons s'anaven a penjar sense arribar a cap solució, l'alcalde va i li diu:
- Bé, que sàpigui vostè que aquest poble sempre ha estat lluitador, bel·ligerant, i que potser, qualsevol dia d'aquests anem a cremar la seva casa a Madrid.

A l'endemà, les màquines ja no hi eren.

dimecres, 20 de setembre de 2017

Migraña Profunda, 6c, 160 mts, Roca dels Arcs

Farà un parell d'anys, que amb Nico, fent la Tierra de Nadie o el Somni de Quimfer, no recordo, ens miràvem el quart llarg d'aquesta via, i des de llavors que sempre m'ha voltat pel cap posar-m'hi.

Ja hi entrem convençuts que a Vilanova això d'encadenar 6c's ens va una mica gran. I com algú,  no diré qui, s'ha deixat la corda, els vols amb una sols de 8mm no molen gaire. Tots els llargs són collonuts, tret del darrer. La roca excepcional, típica del lloc. Surt Roger al primer, amb un MP marcat a inici de la via. Al tercer comencen a posar-s'hi les coses fines, un 6a d'escalar. Al 4at ja veiem el percal. Inici potent i que no donarà treva durant uns 15 mts. Els cantos hi són, però les pil·les s'acaben i hauré de fer 3 o 4  parades tècniques de recàrrega.  L'inici del 4at és un 6a/A0 que m'emperro en fer en lliure i acabo posant el peuet a la role. Deu ser una arrencada de 6b+. I ja fàcil fins al cim.

Sobre el grau obligat, Pepe el Chino, que ens el trobem fent la birra a Camarasa, ens aclareix algunes coses amb el seu coneixement enciclopèdic. Resulta que en el reequipament es van saltar alguns spits del 4at llarg, de manera que el V+/Ae inicial ara és més obligat. Alguns llocs diuen 6a obligat. Tot són percepcions, però em sembla que si vols pujar-te per aquest llarg, portar bé el 6b serà quasi necessari. O això o tirar de streps i endròmines variades.

En resum, una gran via i una gran companyia.

Material: 15 cintes, streps opcionals. Dos cordes primes o una gorda. Anar amb una prima fa cague.

Bona ressenya

Roger al L1


L3

L4

R3

L4

L5

Fotocim

Lo Xist

Un gran insult:

"Hijo de cuatrocientos setenta sistemas solares repletos de putas, hasta en los anillos de los planetas y los roces de los soles"


dijous, 14 de setembre de 2017

Promio-Moreno, 6b,A2 (320 mts). Roca Regina

Avui toca fer d'"sparring" del Salla i aplanar-li el camí cap el Rally de Terradets. Amb l'Ignasi hi tornaran aquest cap de setmana i toca perfilar estratègies. També em va bé perquè no havia escalat mai a Regina i em venia de gust. De la Promio poca a cosa a dir que no s'hagi dit ja. Molt bona via, roca excel·lent, poc però ben assegurada i on tocarà escalar cadascun dels llargs.

Si voleu anar de "tranquis", escolliu els llargs parells. Així que quan comença Salla a mi em sembla de puta mare. Penso: "Uhmm que bé, relax tot el dia". Ja al 1er i 3er veus per on va el grau. Apretadet, però res que algun A0 no resolgui. Però resulta que va el mamón i m'empalma el 3er i 4at. Cagondios, la meva estratègia a prendre pel cul. El 5è és fa bé, amb calma. I  al 7è, el llarg de A2 hi ha un cordino penjant del primer pitó. Això no és ni A2 ni hòsties (coses del rally).

Enllestim en 4 horetes (ells segurament ho faran en la meitat fent totes les heretgies possibles; pecadors), i baixem en direcció nord a buscar els 2 ràpels que et deixen al camí que et du a la carretera. Enlloc de baixar per aquest camí, seguim rapelant amb 2 noves instal·lacions que et baixen directe. Són dos ràpels llargs, amb una pedrera infumable i no crec que valgui la pena. Volíem aprofitar i fer seguidament l'esperó Ribes-Vidal, pensant que els nous ràpels ens estalviarien temps d'aproximació, però acabem una mica farts i el bar està massa prop.

Vinga nois, que us vagi molt bé.

Material: 15 cintes, àliens, tòtems i un strep.

Parce-Ressenya


Aproximació

Ojo la feixa !!

L1

L2

R2

L3


L5

Arribant a la R5

L6

L7, sortint de l'A2

L8

Foto-Cim
Lo Xist - Enquesta

Qui fa més por, aquest o l'original ?