L’altre dia si em punxen no em treuen sang .
Com marquen les tradicions a cal Gall divendres a tres
quarts de quinze la gent desperta i comença a demanar allò típic de -“demà que?”.
No se per que collons ho fem si al final la resposta sempre
es la mateixa-“ a les nou al Pere “.
El cas es divendres passat despres de la mes que estudiada
pregunta , lo César envia un missatge ple de caretes d’aquelles que es peten de
riure amb el següent escrit ,
-Demà nova via a la paret de l’Os!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
En un principi ningú li va fer cas donat que a part de que ningú
ho creia físicament possible , tampoc ho veiem èticament admissible.
Dons si , si , era veritat , es veu que uns forasters sense
mes ni mes , ni demanar permís ni hòsties
beneïdes van decidir pel seu compte de fer com els gossos i deixar la seua pixarrada
per marcar lo territori i au , ja la tens.
Tots ens vam quedar
parats , de pedra , de pasta de moniato quiets com un ninot amb la quixalada que ens tocava als genolls.
Evidentment tot lo col·lectiu de la província i bona apart
de les colònies es van esverar i ens van encarregar urgentment que hi anéssim ràpidament
a fer un informe de faltes per estudiar la mes que corresponent i merescuda denuncia
a les altes esferes de l’ascalada a les nostres terres per mirar de que els hi
fotin una bona multa d’aquelles que esborronen l’enteniment.
Dit i fet , lo César com a cap d’inspecció ( ell es qui te
estudis...) i jo per aguantar-li la llibreta , vam surtir ( collons , si si ,
surtir) corrents a fer la fenya ( mes collons!! que no ficaré feina hi vui ficar
fenya).
De la mes que acurada i necessària inspecció us en podem
avançar un primer tastet per mira de començar a muntar el sidral que pertoca donada la gravetat dels fets.
Tot i que sols toca un parell de reunions velles , direm que
esta encaixada amb calçador.
Tot i que no fa nosa a cap altra via , direm que parasita la paret , no sen ben be
que vol dir però em feia patxoca , queda així com d’entés en la matèria.
Tot i que esta poc equipada direm que han omplert la paret
de ferros que no hi eren.
Tot i que quasi no es nota gaire el seu pas per la paret ,
direm que es un atemptat ecològic.
Tot i que ens ha agradat força i la recomanem de totes totes
, direm que no hi aneu.
Tot i que amb un joc d’aliens i un de tòtems fins al roig s’hi
va de collons..... ara mateix aquí no se
que direm , però alguna cosa direm ¡¡SEGUR!!.
Tot i que la roca es bona , de la típica de la zona , no
deixa de ser roca profanada per gent que no te cap dret a , a lo que sigo que
no tingui cap dret.
Tot i que el 6a+/Ae hi es obligat i de grau màxim 6c , direm que espavileu que la temporada de calçots ja s’acaba.
Tot i que es pot baixar caminat , direm que els terroristes van
baixar en tres ràpels per la veïna.
Tot i que comença a la dreta de la placa Xarter , direm que
l’aproximació es de quatre hores com a poc.
Tot i que us en farem una ressenya com deu mana , no com la
dels delinqüents aquestos ( NO ES CANSA
MAI AQUET PUTO CORRECTOR??) sols la fem per que pugueu valorar la grandària de
la cafrada.
Finalment també comentar que ràpidament vam trucar al Bisbat
per donar avis de la profanació , després d’uns primers moments on van mostrar molt
interès , quant ens van preguntar per quina edat tenien els autors i en rebre la informació
va semblar que ja no tant i després d’una petita conversa que sentíem de fons ja ens va semblar que gens , ens van dir que ja ens dirien alguna cosa si de cas , esperarem pacientment la seua implicació.
I lo mes fotut de tot
es que han triat un nom tot sabent que engegarien una guerra , així com provocant ,
mala gent.
Res , lo cas es que ens han fotut la Pasqua en l’aire , a la
professor del sant Crist hi vai anar però de mal cor.
AU BESITOS A TOT HOM DE BONA FAMILIA.
.jpeg)
.jpeg)
