diumenge, 20 d’agost de 2017

Catalunya, 6b/A1 (7a), 115 mts, Roca Monera, Farena

Bonic racó de la Vall del Brugent, prop de La Riba, on s'hi troben un grapat de vies, a l'ombra bona part del dia. Potser una de les més assequibles, per l'equipament, és la Fernández-Molero, piada per Joan i Merto aquí , ja fa uns anyets. Fa poc la vam repetir amb Òscar, i avui ens arribem amb Pepe a fer la Catalunya. Oberta al 78, i reequipada pels aperturistes al 2008, és una bonica via, dureta, bastant protegida, tot i que calen coses.

L'aproximació és bastant fàcil. Carretera de La Riba a Farena, i aparcar abans d'arribar al poble. En 15', baixant per una pista cap al riu, arribarem a peu de paret. Un mur que impressiona bastant.

Surt Pepe al L1 sense contemplacions, directe a l'A1. L'entrada és roca particular, erosionada, relliscosa, i en lliure no li veiem el 7a per enlloc. A partir d'aquí la cosa canvia. Compte quan sortiu del tram de 7a en seguir tendència a esquerra, si no, fareu com Pepe i acabareu a la reunió de la Fernández-Molero. El L2 és boníssim, amb un pas duret abans de la role (6b+) que s'encadena amb una mica de pil·la.  El L3 fàcil (V+), ens permet fer una reunió opcional abans del L4. Aquest torna a ser un 6b+, de fissura, que em sembla bastant més dur que l'anterior. La primera panxa bé (6a+/b), però la segona fa patir els dits. Com no em veu ningú, recolzo el peu en un pitó per xapar. Heu d'abandonar la fissura després d'aquesta apretada, i flanquejar a l'esquerra uns 8 mts.  Al darrer llarg surt Pepe, per un 6a de diedre tombant a dreta que t'acaba de posar les pil·les (també pot ser un 6a+). Al darrer bolt, travessa a l'esquerra de nou. Alguna ressenya diu que és expo, però hi ha un pitó que treu la por. I ja fàcil a dalt.

Per baixar doneu el tomb per darrera, a buscar un pi on al seu peu hi ha una instal·lació nova. En dos ràpels sereu al terra, això sí, connectats per una feixa on cal caminar amb compte, però gens complicada.


Material: Àliens, tòtems i tascons petits/mitjans.
Ressenya Cal Gall


Aproximació

L1

L2. La R1 és a l'esquerra. Sortint de la R1 de la via del costat

L2

L3

Bestioles als pitons


L4

Final L4

L5
Pot a la R4

FotoCim



Lo Xist

dijous, 17 d’agost de 2017

INFORMACIO GALL

Hola Majos i Majes

Aquesta no va de conya , avui parlarem en serio.

Després d’un estiu revelador pel que fa a l’afluència massiva de gent , que no de persones, per tot arreu  , sols cal veure BARCELONA,  lo PRAT , les CIES , l’estret de MONTREBEI , la costa CATALANA i massa mes llocs.

El que queda clar es que la facilitat pel que fa a la bellugamenta del personal esta portant les coses fins a uns termes esfaraidors i poc aconsellables per al medi ambient.

El que també queda clar es que lo nostre estimat esport no se’n lliura d’aquest fet i hem vist imatges de zones petades i reconegudes vies amb fins a quatre cordades en reng.

Nosaltres no em estat mai en contra de les expansions i la distancia entre elles, però encara que sigui una llàstima s’ha de reconèixer que  l’ús indiscriminat d’aquestes han ajudat molt a això que se’n diu la democratització de l’ascalada.

Creiem que tot hom hauria de tenir dret a ascalar , però aquest tot hom suposa una garbera de gent tant gran que fa tremolor pensar en el que això pot suposar per a un medi tant fràgil.

Tampoc aviem cregut mai en aquestes suposades ètiques ascalatories que coarten el que i el com del com i del que es pot fer o no , però sempre em cregut  que si hi ha una cosa per sobre de totes que  te una bestial  importància  i aquesta es el màxim respecte  per la natura.

Doncs al final resulta que aquestes ètiques donen com a resultat profitós que fan de filtre i topall per a l’afluència massiva a determinades zones o almenys  a vies.

També hem arribat a la conclusió de que hi han vies com per a ascalar deu vides i seria del tot desitjable deixar estar tranquil el poc que pugui quedar encara per ascalar i així poder deixar a les noves generacions i a les bestioletes algun panyet verge de veritat  ,que també seria un bon que i segur ens ho agrairan , no tot hom es ascalador i ells també deuen tenir algo a dir.

Us expliquem tot això per que ens sentim avergonyits i principals causants de la massificació que ha patit un petit i preciós racó de mon , lo TALOS , lloc tranquil fins que hi vam ficar la gamba.

Veient que tot i que pràcticament totes les  vies tenen el mateix grau , en hi han que no suposen cap problema per al lloc , i altres , que  fent de potent reclam ,  fan que allò sembli el carrer major amb el que això suposa.

Es per aixo que LO GALL ha decidit fer una revisió de les seues vies mes comercials per tal de mirar de tornar tot al seu lloc , al mateix temps que la fal·lera per obrir quedarà fortament retallada per mirar de no formar part d’allò que nosaltres anomenem metàstasis grimpaire.

Esperem i desitgem que qui ens vulgui fer cas i sense mirar-se el melic , pensi de veritat que collons estem fent i la repercussió del que fem ,  al mateix temps pensar si cal tanta gent per les muntanyes i la conveniència de  ficar a l’abast de qualsevol  les facilitats necessàries per que accedeixi  allà on d’altra forma no hi seria.


SI VOLEM LLARGA VIDA AL NOSTRE ESPORT FINQUEM-NOS LES PILES AVANS NO HO ENS HO IMPOSIN ....ENCARA QUE CREIEM QUE JA FEM TARD.

LO XIST
BUSQUEU LES DIFERENCIES



dissabte, 12 d’agost de 2017

No Entaleguis, 6c (6a ob, 105 mts). Canelles

Quedo amb Pepe que baixa d'empudegar ossos al Pirineu, amb la intenció d'anar a Canelles a fer la Barreiros, que avui en teoria no farà calor. Som uns Rodríguez-Picó. Començo amb el primer llarg de la Barreiros, i arribem a la R1 sufocats. El puto airet que corria abaix, a la R1 ni gota. Total que baixem tranquilament per les escales i ens posem dins el tunel a esperar que ens baixi la temperatura. Cosa que em fa pensar lo tanoques que som, complicant-nos la vida per pujar a una reunió on s'hi arriba en escales. Torna a córrer aire i li fotem a la No Entaleguis.

El primer llarg és particular. Sortida d'ambient aquàtic, cap al 6c. He de parar, mirar-m'ho i encertar els cantos. Un cop superat el 3er bolt ja fàcil a la role.  Al R2 surt Pepito en una tirada boníssima. V+ però atlètica, que també podria passar per 6a. Al L3 torno a sortir, i he de provar-ho també dos cops. Compte amb el 6b+ de l'època. La resta de la tirada guapíssima, per diedres i plaques excel·lents.

Avís per a navegants. El segon clau del L3 ara està al pantà. Recuperant la cinta, el clau ha sortit (treballava en palanca) i se n'ha anat a l'aigua. De totes maneres, pot posar-se algun àlien prop d'on era. I el bolt tampoc està tan lluny.

És una via excel·lent. Molt bona. Retirada en un parell de ràpels.

Material: Amb àliens i tòtems fareu.

Ressenya Cal Gall

Ressenya Cal Luichy Tunejada

L1


Pepe al L2

L2

L3. Sostre d'on ha desaparegut el pitó

L3

Fotocim
Lo Xist