dijous, 30 de març de 2017

El Jardín Keledén, 6b+ (120 mts), Pala Alta, Montroig

Bona creació del tàndem Canito/Segarra on trobareu de tot: diedres nets i atlètics,  plaques magnífiques i equipades, fissures netes i jardins d'exuberància tropical.

L1. Bon inici en un diedre evident, de bon protegir, amb un flanqueig finet on la vegetació us donarà pel sac de mala manera

L2. Arrencada en un mur vertical, però ben protegit amb un parell de pitons on la roca no és tan bona. Sortint del mur, fàcil a buscar la placa de ponent.

L3. Placa de ponent. El millor llarg. Excel·lent i ben protegit mur. La dificultat està en els dos primers xapatges. Us caldrà buscar una posició "còmoda", cosa que vol dir xapar amb la xapa a prop. A partir d'aquí, sostingut però més fàcil.

L4. Bonic diedre senzill que va a buscar el jardí de la segona feixa.

L5. Curta fissura d'inici dur, tirant enrera, i on costa trobar la posició per protegir-la. Per a nosaltres el pas més dur de la via està aquí. En lliure caldrà jugar-se un vol llarg, ja que haureu d'escollir entre posar friends o tirar amunt.

Marxem contents, amb tot encadenat, i de baixada provem alguna via d'esportiva del congost de l'agulla dels pelats. Les que estan baixant a la dreta. Molt bones, per cert.


Material: portem àliens, tòtems, tascons i C#3 i #4  (Amb un joc complert de tòtems els àliens sobren)


Rssenya original modificada

Ressenya de la Guia d'Escalades al Montroig


L1

L'Ari al L1 collint enciams

L2

L3. Placa de ponent

L3

L4

L5

Fotocim


Lo Xist

video

dimecres, 22 de març de 2017

Holocausto, 6b, 100 mts, Cilindre, Sant Llorenç de Montgai

Seguim amb la col·lecció de clàssiques per la zona, en aquest cas, una molt bona de l'univers Godoy. Ja feia uns dies que ens hi havíem posat i vam tenir que marxar del primer llarg per la pluja. De manera que el primer llarg ja no ens agafa de sorpresa i el fem relativament ràpid.

L1. Entrada atlètica, on amb l'excusa de que ja el teníem encadenat, descanso una estona d'un clau cutre. Aquestes entrades en fred són demolidores. El segon pas delicat està al creuar el segon diedre. Ja teníem clar que no trobaríem el pitó ressenyat i anem per feina. L'arribada a la R1 fàcil, però sense massa possibilitats de protecció, ja que els bolts que algú va posar ja s'han tret. Tocarà una excursió de 10 mts ben bons. A la reunió un spit i 2 spits més sense xapa (no portem plaques recuperables de manera que emprem tascons).

L2. Surt l'Ari. Apareix un pitó no ressenyat que protegeix el flanqueig i un bolt nou. Aquest llarg sembla millor protegit però no val a badar. Un pas dur de 6a+ i  alguns dels passos de V  molt fins. A ningú li apeteix volar amb aquest precari equipament. Se'l treu  com una campiona.

L3. Probablement el millor. Ziga-zaga empinada a buscar el diedre, molt atlètic, sense massa descans, diedre que s'abandona de sobte amb un flanqueig a esquerra amb 2 spits i ja fàcil al cim.

Molt bona via que ens enllestim en menys de 3 hores, amb dos llargs finals excepcionals.

Tornada cap al cotxe, deixem els trastes, i amb un canvi de xip radical, agafem un grapat de cintes i ens anem a provar la nova obertura del Juang al cilindre. Però això ja us ho comptarà ell. No fem spoilers.


Material: àliens, tòtems, tascons i friends #3 i #4

Ressenya modificada i actualitzada

Traçat aproximat



L1
Arribada a la R1
Ari a l'inici del L2

Enlletint el L2

L2

Excepcional foto del L3

Fotocim


Lo Xist

Coses que pasen quan et fas gran i no et dediques a altres coses (com escalar). 


dimarts, 21 de març de 2017

MARTINETTI 140m. 6a /A1 obligat- PARET DE L'OS-SANT LLORENÇ

Després de la EXCALIBUR ens en anem a fer una clàssica de la paret de l’OS.

La via triada es la MARTINETTI.

Mirant ressenyes per l’internet m’he ne adonat que sempre he confós els primers trams de la MARTINETTI i la HIVERN COSMIC , i es per això que entrem per la HIVERN fins la gran llastra i continuem ara si per la MARTINETTI.

Així doncs relatarem el que realment hem fet.

La hivern es una via que no es fa gaire i a les xarxes trobareu opinions de tota mena.

El cas es que te uns dos primers llargs no massa agraïts  trafiqueijen per les plaques ajagudes de sota la paret  ,amb passos d’adherència o regletes sobre bona roca però amb molsa ,el  que fa que tot i ser moviments obligats sobre els peus no acabin de donar massa confiança.

Després ja ens plantarem  a la segona part de la MARTINETTI als murs típic de la paret amb roca molt bona , mes vertical i d’ascalada atlètica.

Lo tercer en alguna ressenya diu que 6c…6c??? segurament es mes però així ho deixarem.

En conjunts l’equipament es d’època  , pitons i espits amb xapetes de COCA-COLA tot ben rovellat i algun testimoni de modernó representat per alguns parabolts nous escampats pel camí .

No direm que sigui una via lletja per que te passatges prou bonics però segur trobareu vies mes guapes a la paret , la HIVERN , la TRIFOLLS i la 24 pot ser son les úniques que no han rebut una neteja de cara i la MARTINETTI a mitges  , el regust de clàssica encara hi es present.

Les poques visites que reben fan que la molsa i les mates tornin a demanar el seu terreny el que vol dir que surtireu  al cim amb alguna esgarrapada que altra , això farà que acabeu de tenir mes la sensació de que heu fet una clàssica.

Això si si hi aneu de ben segur no trobareu ningú davant.
Resten semi equipada i caldrà portar un bon joc de aliends i joc de friends fins el dos , els micros i algun tasconet petit poden ajudar al primer llarg.

AU MAJOS BONA PRIMAVERA



RESSENYA MADE IN LUIS ALFONSO 


PRIMER DE LA HIVERN 

 SEGOND DE LA HIVENR

 EL XURRINS MOLSEIJANT

 LO MARIC BUFANT DE VALENT AL TERCER

 FERRAMENTA 

 AQUI LA ROCA DE COLLONS

 COM DIU ELL..... "GRANDE" 

 BON PAIO QUE ES PAGA ELS CAFES

LO XIST