diumenge, 17 de març del 2024

El engendro, 6c (190 m), Paret de les Bagasses, Terradet

Molt bona via, tot i que el nom no li fa justícia. M'explica Luichy que cadascú dels aperturistes tenia un nom diferent, i com no es posaven d'acord, un sorteig va resoldre el problema; va guanyar la seva proposta.  No és una via que es faci gaire; està poc piulada, però no us perdeu la divertida explicació de la seva obertura aquí.

Si us agrada la placa (a mi m'encanta), aquesta és la vostra. La proposa Ari pensant a fer una escalada ràpida i recollir el xurumbel aviat, però la cosa no anirà tan ràpida com pensàvem. Les tirades de sisè grau són complicades: bolts a prendre pel cul, grau dels 80, així que ens ho hem d'anar mirant. Costa però s'encadena tot fins a l'R5. L'L6 és una altra història: un pas duríssim per superar el sostret i, després, molt mantingut. Evidentment, no és un 6c actual, és un 6c obligat (si no porteu ganxo).

Material:  agafeu àliens (els fareu treballar, segur) i una paranoica. Un ganxet tampoc aniria malament en el "6c" si voleu rebaixar l'obligació cap al 6b actual.  


Ressenya original

Ressenya Cal Gall

Ari a l'L1

Complicat L2

Ari a l'L3

L4

Vic a l'L5

I ell també a l'L6


Lo Xist  (aquestes són les collejes que reparteix la via)






divendres, 1 de març del 2024

Aferrament insegur, 7a (37 m), Cilindre, Sant Llorenç de Montgai

Vic ens obre una nova via de caràcter "esportiu" al Cilindre. La trobareu entre  la "Arsenalato de Titaponio" i l'"Esperó Takostròpic".  Està ben protegida, però la roca no és que acompanyi gaire. Així que al loro, us tocarà escalar cap al 6b obligat i ganes de volar.  El pas dur està a l'inici, i després, un petit flanqueig i a aguantar, entre precs i renecs. 

Si voleu, podeu escalfar motors al primer llarg de la Cachanines. Després dels alejes paranoics que hi trobareu, us semblarà que a "l'Aferrament insegur" els bolts estan a tocar; i no és així.

Pinta que aquest llarg no serà més que l'excusa per acabar sortint per a dalt en un parell de tirades més a protegir. Ja es veurà. Així quedarà una via mixta, com la "Després de la tempesta arriba la calma", és a dir, una cosa que no agrada ni a trads ni a freaks. M'encanta.

Material: 15 cintes

Per aquí va la cosa

Vic a l'encadene

Lo Xist




dimecres, 28 de febrer del 2024

VIA NAVARRO V 210m.-ROCA DELS ARCS-MONTSEC DE RUBIES

 

Quant les nenes eren petites anaven a estudi a l’escola del poble...ara en diuen escoles rurals...suposo que es per que la nostra canalla saben distingir si un tractor porta estris de llaurar o de sembrar , es veu que els pobrets chiquets de la capital no ho saben fer.

El cas es que un dels pares que era una mica , o bastant , fatxenda , venia a buscar la seua amb un bon tros d’amoto , una Harley d’època amb un gran carenat davanter amb vidre i tot , un parell de grans calaixos rígids a radera i també amb una aradio que sempre duia a tot drap , ell es creia que era l’enveja de tots els pares fins que va saber que la canalla l’anomenaven el pare de la "MOTOFIRETA"... (a Lleida en diem firetes de les atraccions que es monten per la canalla a les festes) va continuar anant a buscar la seua filla a l’escola però ara ja ho feia caminant com tothom ,  encara no som ni els 700 habitants , ja us podeu fer una idea de la grandària del poble i l'escola es al bell mig.

La idea inicial era anar a la nova i desitjada EL REY DEL KANTO , com que sempre fa molta  patxoca tenir una via del mestre Ballar al sac , en arribar ens en adonem que no em matinat prou i ja hi trobarem cua.

Decidim que no volem caminar massa i farem cap a la NAVARRO.

Avui ens a acompanyat lo Marc , un ascalador novell que li fa gracia això de l’autoproteccio.

Feia molts anys que no l’avia fet , creia que la recordava i la tenia com a una via ben bonica , la veritat es que l’edat no perdona i no la recordava gens ni mica.

Realment es una via clàssica , verticalota i de grau amable ben rebonica sobre bona roca i semi equipada.

No ens estendrem massa per les xarxes ja en van plenes i quasi segur que tots ja la coneixeu.

Si voleu practicar l’autoprotecció sobre bona roca serà un bon destí.

Avui tampoc en farem res d’història per que no ens surt dels pebrots i qui la vulgui que la busqui en altres llocs , no sigueu ganduls.


ARRENCADA

SEGON



MES SEGON


ÚLTIM


FOTO FEIXA

RESSENYA MANLLEVADA  DEL MESTRE JOAN ASIN


LO XIST



diumenge, 25 de febrer del 2024

Paral·laxi, 6a/A0 (165 m), Roca dels Arcs, Montsec de Rúbies

Les recents obertures a la zona, amb segell Ballart, com aquesta i la "Rey del Canto", pateixen d'overbooking. I si no que li diguin a Pepe i a Jesús que el darrer cap de setmana van intentar aquesta darrera i se'n van haver d'anar a la "Navarro". Avui pintava semblant, però una meteo no massa agradable, ens ha permès arribar els primers a la cua. Aproximant ja veiem que la "Rey del Canto" està ocupada i, poca estona després d'arribar a peu de via, ja tenim una cordada darrere nostre. Són coneguts, i sort en tindrem, perquè Pepe entafora un alien blau que no hi ha manera de treure. Helen i els companys de la cordada precedent es guanyaran el beure al Cirera.

La via és bona, però no tant com la "Rey del Canto" i, potser, sols potser, requereix una mica més d'alegria. Sobretot per l'arribada a l'R1. Escalada molt horitzontal i senzilla en aquest L1, però a mirar-s'ho bé en els darrers metres. Pepe ens cus el llarguíssim flanqueig i s'adorna de flotants amb mestratge l'arribada a l'R1. L'L2 canvia de to: arrencada plaquera (sobre el 6a+), xapatges llargs (deu ser cosa de l'Edgar que és un tio llarguerut, o nosaltres petits) a cercar el primer bolt del sostre; d'aquí ho provo, però no surto en lliure, tot i que els bolts estan a tocar. Un altre llarg flanqueig, fàcil també, però amb un enorme bloc que fa cague, i a posar-se sota el darrer bolt.  Darrers L3 i L4 que fa Codi, que tot i que podrien semblar de tràmit, són ben bonics per la qualitat del rocam.

Esperarem a Helen i companys al Cirera perquè de nord se'ns atansa el negre. A més, la baixadeta a peu se les porta per la lleu nevada nocturna. Coincidim amb Anna i David que surten de la "Rey del Canto"; encantats. I en arribar al Cirera ens alegra trobar en Joan Carlos tornant a la feina després del seu greu incident i al mestre Armand; un plaer xerrar amb ell i agrair-li la feina.

Material: àliens (des del blau), tòtems (fins al verd)

 

Ressenya de http://armand-ballart.blogspot.com/2017/03/escaladas-en-el-montsec.html

 
Pepe en mode horitzontal per a l'L1

Guapa travessa

Codi recollint l'L1

L2

Arribant a l'R2

Codi a l'inici de l'L3

Boníssima roca a l'L3

L4

Sortida divertida si no rapeleu


R5 per baixar a peu

Fotocim

Lo Xist


dimarts, 6 de febrer del 2024

El Rey del Kanto, 6a+ (160 m), Roca dels Arcs, Montsec de Rúbies

Recent obertura de Nandi Salas i Armand Ballart que resulta fàcil de definir: escalada molt bonica, agradable, gens difícil, directa i, ohhh sorpresa, per ser de qui és, molt poca exposició. La roca és boníssima i les possibilitats de protecció enormes; posareu el que vulgueu pràcticament on vulgueu. Arribant a l'R3 ja es veu que l'A0 pot sortir. Un cordino a sobre del primer bolt encara ho posa més senzill. No va més enllà del 6a+: hi ha bones gandes. La resta és un muret de continuïtat sobre el 6a.

En resum, una bacanal de bústies i bustietes sobre roca orgasmàtica que us deixaran amb ganes de molt més. I com en volia més, arribant al cotxe m'adono que he perdut el meu estimat gorro gay. Li tinc molt de carinyo, així que no m'ho penso gens per tornar a pujar per on hem baixat. M'embolico una mica, naturalment, i ja suposo que no estic pujant pel camí correcte. Així que arribo fins a la sortida de via per baixar resseguint bé el corriol i me'l trobo, al molt fill de la grandíssima puta, al riu, al costat de la carretera. Es de ser inútiles.

Material: 7/8 cintes, tòtems fins el verd.

 

Ressenya original tunejada.  Del blog http://armand-ballart.blogspot.com/2017/03/escaladas-en-el-montsec.html

 
L1

Parce a l'L2

Ell mateix al 6a+ de l'L4

Sortint al jardí de l'L5

L6

Lo Xist