Per fí ha arribat el divendres. Truco al Nico, em truca el Pepe i li dic que em pensat en anar a fer la “baga total” a la cara nord de la roca narieda, a la vora d’Organyà. Cap “poblema”. Quedem el dissabte al “Faro” de Balaguer a les 08 h. A.m.
Puntualment a les 8 ens trobem tal com havíem quedat. Durant el viatge arreglem el país; parada i fonda al “Tahusa” de coll de Nargó i amb la panxa plena cap a la paret. Per arribar-hi cal continuar cap a Organyà i desviar-se a la cruïlla de st.llorenç de Morunys i després a la esquerra cap a Fígols. Tot just arribant al poble, a la dreta en surt una pista que ens porta fins una cadena. Deixem el “carro”, ens guarnim, saltem la cadena i pista amunt fins situar-nos a l’alçada de la base de la paret on hi ha una fita que ens marca el caminet. Aprox. 15 minuts. Fins la base de la via.
El Pepe en el llarg 4
Com no podia ser d’altra manera, el “manolo” del Pepe, s’encorda de primer (no deixarà el cap de corda fins al final, es així d’egoista) i comença l’ascalada dels primers llargs en “ensamble”, el grau es de 3e. La paret esta bastant molla, el primers 150 m. es fan amb rapidesa fins una corda fixa. A partir d’aquí, l’ascalada s’alenteix, el grau, V;V+, es assequible amb algun “slab” moll que t’apreta el cul. Al 6e llarg hi marca un 6a que es deixa estima, continuen els V , i a la tirada 10 apareix un diedre inclinat que puja en diagonal cap a l’esquerra , d’aquells que et fan treure el manual d’instruccions, tècnic i bonic.
El Nico en el llarg 10 i el Pepe a la R
El Nico i el Pepe en la R12
Sofisticada femella de la R12
Corona de la Reina
Dues tirades de tràmit i dues mes, de boniques plaques de roca calcària adherent (i seca) ens deixen al peu de la tirada “bombon”. L’últim llarg es preciós, tècnic, atlètic i per acabar masturbante. Es un 6a de posicionament amb bon canto.
El Pepe en el ultim llarg 15
Arribem al cim, ens besem, recollim trastos,
ens fotem unes mandarines i avall que fa baixada. Cal seguir recte fins trobar un bosc de pins i allí al mig hi ha les fites del camí de baixada (descens ¾ d’hora) . La resenya la podeu trobar a http://el-punch.blogspot.com/
3 artistes de LO GALL : Nico , Pepe i Sergi
Per cert aqueta via tindra un problema bastant aviat i es que les bagues que hi ha en els ponts de roca es podriran depresa. Pareu compte i reviseu-les. Salut
2 comentaris:
Eppppppp que guapos que esteu. Nosaltres el dissabte estàvem a l'altre vessant patint caloreta, vam pensar que potser hagues estat millor fer aquesta via, hagués estat bé trobar-nos.
Lo del blog està bé així podem saber que fan els col.legues de Lleida. Vinga una abraçada als tres.
Que "gallina" que em sento quan veig tan "galls". Ahir 16 d'abril, varem fer la Baga total, jo i el Pinto, que anava dient que es trobava fluixet i una mica vell... a part de la terra mullada dels primers llargs, coincidim amb les vostres valoracions, via guapa, amb algun llarg tècnic,algun d'atletic, i per fer-la amb ambient ben sec i abans no es deteriodim massa les bagues dels ponts de roca.
Publica un comentari a l'entrada