dimarts, 4 de setembre del 2012

23 d'Agost de 2012 -PIRINEU- AGULLES DE TRAVESSANY 2659 m- ARESTA CLÀSSICA, D-, 250 m

La previssió de temps ens va fer dubtar i per no exposar-nos a un possible vivac remullat al coll de Salenques vam canviar d'objectiu per l'assequible i divertida cresta de les Agulles de Travessany. Una ocasió més per practicar tècniques d'ensamble i anar "ligeros" que prou que ens fa falta. Com es tracta d'una hiperclàssica pirinenca no cal que us expliqui gaires coses així que passo directament a les fotos.


Les Agulles de Travessany



Encetant la cresta que sortirà quasi tota en ensamble


Roca bona i passa per on vulguis...


... divertit i senzill...


... fàcil de protegir...


De tant en tant cal fer un ràpel


Iniciant el llarg "clau" de IV a la quarta agulla


Merto arribant a la role


A la cinquena agulla la cosa va de cresta...


...es clar! coses de galls!


Au! a fer milles...


El penúltim ràpel


Al peu del darrer ràpel

Osti tu! tant ensamble i tant de correr i se'ns ha passat fer Fotocims...

LO CLIP (Formació per a Galls que no volen deixar res als ràpels... que hi ha molta crisis...)





1 de Setembre de 2012-ALT URGELL-Congost dels Tres Ponts (Sector Paret)-XEMENEIA DELS PONTARRONS 100 m. V

Ressenya del Llibre del M.Blanco
Caratula del llibre

     Sembla ser que sí, que el calor afecta greument el petit , però magnífic, cervell dels GALLS. Segons estudis realitzats ,aquesta setmana, de presa i corrent, pel  “payos” del C.R.E.S.T.A. (Centre de Recerca i Estudi Sobre Temes d’Ascalada) les altes temperatures  provoquen suors interns que fan que s’allarguin les ramificacions neuronals, arribant a col·lapsar tota la cavitat cranial, que no es molta, amb la consegüent pèrdua de funcionalitat.
     El cas es que, a les 10 de la nit del divendres ,ningú havia trucat a ningú. Un pensava que l’altre se’n havia anat amb la “family” a terres llunyanes, l’altre que si l’altre igual estava “fotut” i no podia sortir, l’altre que si t´he vist però no me’n en recordo, l’altre que no en sabem res…..si es viu o es que es  fa el viu. Ja veieu lo que provoca la calor.
    Al final truca lo Nico, menys mal que algú reacciona , collons!!!. Problema: on anem?. La “meteo” diu que farà fresqueta i potser vent, així que podríem anar a Riglos que quant bufa li fot de valent. Massa lluny, deixem-ho per la setmana propera, algo mes a prop,  i…..ves per on ,  ens ve al cap una petita via que surt al llibre del M.Blanco i que es troba al Congost dels Tres Ponts a l’Alt Urgell, una mica mes amunt de Organyà. Una petita joia que sembla mentida que sigui poc coneguda.
     Es tracta de la Xemeneia dels Pontarrons. Cent metres de fissura equipada amb parabolts , algun clau i ponts de roca, reunions muntades per rapelar i l’amplada necessària per la practica del “ramonage” (escalada amb oposició) en totes les seves facetes.
    Per arribar-hi , cal passar Organyà direcció Andorra  , agafar el desviament cap a Montant de Tost i deixar el cotxe a la vora de l’entrada del túnel nou de la carretera general. Travessem , amb compte, la carretera i agafem un camí que va per l’altra banda del riu, passem pel davant de la zona esportiva (impressionant) i quan estem a l’altura de la sortida del túnel de l’altra banda , hi ha una fita a la vora del camí. Girem el cap a l’esquerra i allí la tenim, esperant a que hi pugem, que guapa que es veu!!!
 Lo Nico fen d'urbano
 La Xemeneia al fons
 Lo Sergi al L1
 Mes amunt
 Lo Nico a peu de via
 Lo Nico a L1
 Mes amunt
 Lo Nico al L2
 On es lo Nico????
 Aqui, a la R2
 Lo Sergi al L2
 També al L2
 Lo Sergi al L3
 Mes amunt
 Lo Nico a la R2
 Lo Nico al L3
 Fotocim Coguliana
 El Congost i al centre i a la dreta la zona esportiva
 Lo Nico al primer rapel

     Tota la via es gairebé d’empotrament, l’equipament es el just i necessari ,tot i que en algun moment s´hi pot posar friends quant creus que les assegurances allunyen. Nosaltres solament en vàrem posar un al últim llarg. La roca de bona a molt bona i el descens es fa per la mateixa via amb dos ràpels. Es una via d’obligada execució, molt recomanable, a mes a mes hi toca l’ombra.


LO CLIP :

Qui diu que no hi cap??? Eh????