dilluns, 25 d’agost del 2014

23 de Agost de 2014-CAMARASA-Serra Carbonera-Paret de les Gralles-75 ANIVERSARI-190 m. MD, 6a, R3

Hi han vies que tenen mala fama i això es tradueix en poques repeticions i aquesta via n'és un bon exemple: que si el primer llarg es terrós, que si al segon vigila de no tirar les preses després de fer-les anar, que si tal que si qual... i sí,  tot això és veritat però també es cert que és una via històrica, la primera de la pared, amb un ambient força espectacular, una escalada, que malgrat tot, pots protegir força bé amb material flotant (no cal ni martell ni pitons, nosaltres ni em dúiem) i té molts trams on l'escalada, malgrat la roca intimidant, es força agraïda i bonica. No hi ha parabolts i els pocs burins que hi trobareu estan emplaçats en dos reunions i són del tot prescindibles, per vells i ronyosos, tot i que nosaltres també els vam xapar. De fet si un s'ho proposa i té el cap ben moblat, pot passar en clean TOTA LA VIA, reunions incloses, només amb dos jocs de friends fins al 4 i un petit joc de tascons. Es el que hem fet servir nosaltres a més dels burins ronyosos i els pitons que hi han emplaçats (ben bé més d'una desena ben bona). La dificultat és el de menys, aquí el que mola és l'aventura, l'escenari, l'ambient, amb sensacions de "gran paret". Pel meu gust una bona via tot i que no la recomanaria a ningú que no tingués uns coneixements mínims d'autoprotecció, de muntar reunions correctes i de gestió de roca dubtosa. Ah! i molt important, anar-hi amb un company que estigui en la mateixa ona!. Com no n'hi ha gaires de companys amb gustos tan exòtics, quan l'Albert m'ho va proposar, vaig dir que sí de seguida.



Ressenya "Made in LoGall"


Dalt de la paret en la sortida del primer ràpel d'aproximació. Des d'aquí un reconeixement pel curro d'en Víctor Salla que ha deixat una aproximació totalment "niquelada" i força còmoda a la Paret de les Gralles. Nota: la meva càmera de fotos em va caure en algun moment durant el primer ràpel, buscar-la seria com el tema de l'agulla en un paller però si algú la troba (encara que sigui a peçes) em faria feliç.



Primer llarg. Gens senzill amb els peus de gat molls i plens de fang degut a la mollina de la tempesta del dissabte on el més complicat no és a la roca sinó el pas a la vegetació que ve després, sobretot si està molla. Jo anant de segon amb sabatilles vaig volar al passar de la roca al fang i la vegetació mòbil; un pèndol sense més conseqüències que alguna rascada.


Inici del segon llarg sobre bona roca...


... que després es torna un joc de com gestionar blocs i llastres...


De veritat que això és la 2a reunió??? Ostia quina por...!!!



Contra la por el millor remei és el bon humor.


Ahh! això està molt però que molt millor. R-2.


Juanill recuperant des del pont de roca



L'Albert al 3er llarg, probablement el més difícil però no pas el més exigent.


3a reunió


Juanill arribant a R3



A la fissura del 4art llarg. Friends a dojo.


R4 de museu que vam reforçar amb friends a "caldo"


Albert arribant a R4



La cinquena reunió va resultar una mica penjada degut a un petit inconvenient, res que no es pugues arreglar amb uns quants flotants reforçant pitons de via...


L'Albert gestionant el darrer llarg, força exigent, per sobre de la triangulació de la R5, tot un art.



¡I colorín, colorado, esta tapia se ha acabado!


Fotocim, més contents que un gínjol.


COMPANY INESPERAT:


Aquest també voltava per a allí però anava "free solo" i va passar olímpicament de nosaltres






























diumenge, 24 d’agost del 2014

23 d'Agost de 2014-PIRINEUS-Peña Foratata-VALLE DE TENA 250m. M.D. (V obl.)

Ressenya dels aperturistes
Mes informació:


   Lo primer de tot , agrair a Luís Royo, Carlos Budria, Carlos Roy i Julio Benedé pel “peaso” de via que ens han deixat. Espero que els fonamentalistes de l’ascalada no s’atreveixin a tocar-la, per que els perseguiré fins a ridiculitzar-los.

   Avui hem fet una via de les que es fan estimar. Després de dies sense fer metres per la paret, ves per on, coincidim dos GALLS de mateixa arrel però, d’indrets diferents. Lo Mingo (il professore,com diu el Llauis) i jo , lo Sergi.

   Sortim de Lleida amb un cel ben tapat, i amb la remor de la tempesta de la nit anterior a sobre nostre. Lo Mingo no ho te clar i jo no gaire, però la AEMET diu que farar un sol qu'ens cagarem, així que cap a Formigal i, com diuen els creients, “Dios proveera”

   L’AEMET tenia raó, fa un dia esplèndid, ens guarnim i cap a peu de via. Com sempre lo Mingo comença la via , es una mania que te. Els llargs es van succeint tranquil·lament, amb amabilitat, estrenyent el cul de tant en tant,  la placa del tercer llarg, un 6a tampoc li quedaria malament, però com ja sabem que sempre hi ha de haver color, el setè llarg ens treu de la nostra placidesa.

   La mare que el va parir, això no es una xemeneia, es una esquerda grossa. El llarg em toca a mi , lo Sergi, i quan m'hi poso, tot va be fins l’escanyament del mig. No hi manera, es estret a collons, no em puc moure, ni amunt ni avall, estiro d’una baga que hi ha anellada per un bloc i el resultat es : lo Sergi en posició horitzontal, com si l’haguessin clavat a la fissura (esperpèntic, quina vergonya) lo Mingo no s’ho acaba de creure. Recupero la dignitat a base de força bruta i continuo amunt bufant com un “serdo”. M’he agafat a tot el que un es pot agafar però he arribat a la “role”.

  Passat el mal moment, tot torna a la normalitat i gaudim dels dos últims llargs força bonics. Arribada a dalt de l’espero i opinió compartida de que es una via genial. A la baixada, cal anar amb compte, no correu i no feu cas dels blogs, diuen trenta minuts. Nosaltres vàrem trigar una hora i quart ben bona, però, es clar, ja estem bastant espatllats i la ortopèdia i les artrosis varies, no ajuden gaire

  Lo Mingo a punt i bones vistes
  Lo Mingo a L1
 Lo Sergi a L1
  L2
  L3
  L4
  L5
 L6
  L7 (la mare que'l va parir)
 L8
  R8 i L9
 L9
FOTOCIM
LO CLIP :
Dedicat al Mingo. De tornada, a la carretera hi havia un vehicle que anava a 50 km/h i, a sobre, frenava a les corbes. Qui conduïa? Sempre diem: una dona o un senyor gran. Prudencia