dilluns, 28 de setembre del 2015

26 SETEMBRE 2015 -Peña Rueba-LORENZO ORTAS 365 m 6a Obligat

Ara que es temps de parlar d’identitats i sentiments , trobo que es el moment  d’explicar-vos quins son el meus.

Els uns que si som Espanyols…els altres que si som Catalans… i el cas tot i que em sento mes proper als segons  ,per una qüestió d’història compartida al llarg de mes temps  , no acabo de sentir-me del tot còmode amb l’invasor, uns i altres ens van imposar la seua llengua , lo llatí , i la seua religió …es queixaven de que per ser-ho els perseguien i a nosaltres ens la van fer empassar  pel broc gros .

Gracies a ells vam perdre la nostra llibertat, la nostra llengua i la nostra religió la única verdadera .

Diria que ara tinc allò que en diuen síndrome d’Estocolm i el fet de l’impossibilitat de recuperar la cultura ja perduda per sempre mes , aplatada el meu sentiment de rebel·lió contra les forces d’ocupació , ara ja som pocs els que recordem les nostres veritables arrels i segurament seriem la riota de tot hom per reivindicar el que realment som i hauríem de poder continuar sen.

Jo el que realment sento es que soc un IBER ILERGET i tot el demes m’és imposat.

Au segur que a mes d’un li coura el que dic i penso ,però es el que fan el invasors , un cop t’han conquerit es creuen que el que es teu ja es seu i no tens dret a opinar diferent.

LA VIA

Una flipada de via …per nosaltres una de les guapes de la zona , rocam del millor variada de passos , de les que del lloc  tenen verticalitat no sempre continuada  i un equipament generós en tot moment .

Creiem que es pot recomanar sense embuts sempre que el 6a el toqueu mig be.

La pista per anar fins la paret comença a tenir algun punt on caldrà vigilar si porteu un vehicle baixet.
La baixada  còmoda i equipada amb unes vistes dels MALLOS acollonats….un racó de mon preciós tot i que comença a massificar-se.


 RESENYA DE L'IL.LUSTRISSIM MESTRE

 COMODA APROXIMACIO 

 SIMPATIC PEU DE VIA

 PRIMER I SEGON LLARGS EMPALMATS....ELS LLARGS... NOSALTRES NO

 LA ROCA DE PRIMERA I VARIADA DE PRESSES

 AMB LLARGS ESTETICS I ORGASMICS

 LA GALLADA AL FONS

 VERTIQUALITAT GARANTIDA 

 AMB TRAMS DE MES RELAX

 UN LLARG DE SORTIDA A CIM PER FER BABARELLES

 CREC QUE SON ELS MALLOS

CREC QUE NO HI SON DEL TOT

LO XIST



divendres, 18 de setembre del 2015

5 de Setembre de 2015-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Paret de la Formiguera-NORMAL 90m. V

Ressenya Made in LO GALL

   Hola majos. Us preguntareu per que collons piulem una via que ja la ha feta, fins i tot, i segons les males llengües, lo Mariano Rajoy. Eh? Eh?.....
   Pues la piulem per que tot-hom la fa per on no toca, quan es va re-equipar, el primer llarg es va fer mes per la dreta d’on va ara i es que abans pujava quasi per l’espero, aprofitant les sabines i matolls.
   El segon llarg s’ha endreçat una mica cap a la dreta en el seu inici i es que abans hi havia mes bosquet que ara. 
   El tercer, i es aquí on hi tenim l’ull de GALL, pujava recte fins una fissura-forat on s’hi posava un clau, es veu encara prou be el seu emplaçament, i del clau es feia un pas horitzontal cap a la dreta ,ben espatarrat de peus, i amb la ma dreta anar palpejant la paret fins a trobar una fantàstica presa que no es veu però que hi es.
   Ara es puja en diagonal a buscar la canal-diedre , ja que hi ha un parabolt just davall d’on abans es posava el peu dret que dèiem abans. Si voleu tornar-vos escaladors intrèpids, pugeu recte amunt des de la segona reunió a buscar el parabolt de la sortida directa, allí ja veureu on s’hi posava el clau i aleshores amb decisió – “con un par de huevos”com diria el Juan- flanquejar cap a la canal.
   Apa! Ara ja no podreu dir que no ho sabíeu.

Heus aqui el reportatge fotogràfic amb la aparició estel.lar de la penya de Cervera encapçalada per l'il·lustre Pep:

  Primer llarg i Penya per dalt
  Mes Penya
  Mes Penya i lo Lluis al L2
  Un munt de Penya
 Mes Penya
  Lo Lluis a R2 i Sabina chuli
  No se qui i el Lluis a R2
  Lo Lluis al inici del L3 i Penya al cim
 Lo Lluis fent el flanqueig original
 Lo Lluis depres del gran pas
 Fotocim

LO XIST: 
Un gorrión natural de Bilbao, vuela velozmente por una carretera.
 
En esto que pasa un motorista y le da una hostia de esas que te cagas, sin querer con el casco. 

 
El motorista se da la vuelta y tras ver que el pájarito aún respira, se compadece  de él y se lo lleva a casa.
 

Lo mete en una jaula estando aún inconsciente y le coloca un poco de agua, un poquito de pan y el tío se marcha a currar dejándolo allí, todavía inconsciente. 

 
El gorrión comienza a volver en sí, y medio atontado mira a su alrededor..., ve el pan, ve el agua, ve que está rodeado de barrotes...! Se lleva las alas a la cabeza y grita:

 
- ¡¡¡CAGOEN LAHOSTIA!!!
- ¡¡¡CAGOEN LAHOSTIA!!!

 
¡¡¡A QUE ME HE CARGAO AL DE LA MOTO!!!